En aquest article Freud
desenvolupa un estudi comparatiu entre el dol com afecte normal i la
melancolia, com a estat patològic. Estructura l’estudi en base a les analogies
entre els dos afectes als que atribueix un nexe comú: l’objecte. La pèrdua d’objecte
i l´angoixa que es pot generar a partit d´aquesta experiència.
Freud explica els mecanismes que
es donen a la formació dels símptomes referits a la pèrdua d´objecte i les
relacions que amb ell s´estableixen, d’identificació i ambivalència.
Pel que fa referència al dol, el
defineix com la reacció davant la pèrdua de l’objecte del que ha de sustraure
les càrregues libidinals per poder dirigir-les a un nou objecte, finalitzant-se
aquest procés un cop el jo resta lliure i sense inhibició.
Com a elements explicatius per
donar compte de la melancolia introdueix la identificació i el narcisisme i fixa
tres premises bàsiques: pèrdua
d’objecte, ambivalència i regressió de la libido al jo. En el desplegament apareixen
analogies amb altres trastorns com la neurosi obsessiva o la mania de
simptomatologia inversa i que es possible es produeixi, en alguns casos, al
final de la melancolia.
ITINERARI DEL DOL
Apareix front la pèrdua d´un
esser estimat o abstracció equivalent i produeix una inhibició i resticció del
jo. En el procés normal la líbido ha de deslligarse de l´objecte a través d´un
procés gradual fins arribar a disoldre la existència psíquica de l´objecte perdut.
Un cop finalitzat el treball del
dol (sustracció de la líbido), el jo torna a quedar lliure i sense les
inhibicions causades per la pèrdua.
ITINERARI DE LA MELANCOLIA
Es produeix la reacció a la
pèrdua de l´objecte estimat(objecte eròtic d´alt nivell libidinal) però en
algunes ocasions no es pot precisar què
ha perdut (pèrdua d´objecte fora de la conciencia: “ignorada labor que devora
su yo”. )
Es dona una gran perturbació del
sentiment de si que s´expressa a través de les queixes i els retrets
(autoacusacions). El subjecte se sent indigne i insignificant i es complau en
exposar obertament la seva mediocritat.
“en el desig de comunicar a tot el món els seus propis defectes és com
si trobés una satisfacció”. pg. 2093
En el procés de l´opresiu estat de la
melancolia es dóna una elecció d´objecte libidinitzat. Es produeix una ofensa
o un desengany i es commociona la relació objectal, la libido es retraiguda al
jo ocasionant una identificació del jo amb l´objecte perdut (l´ombra de
l´objecte cau sobre el jo) i es jutjat per la instancia moral com l´objecte
abandonat. Fa al jo destinatari. El subjecte no aconsegueix
realitzar un dol normal davant de la pèrdua i posa en marxa la identificació amb l'objecte sobre una base narcisista que explica les tendències sàdiques.
El desplegament d´aquest estudi
permet avançar en la comprensió en altres direccions, en relació a les neurosis
obsesives (severitat i sadisme de la instancia moral), existeix dol tot i que
patològic.
Mayka Giménez
